Un milió de consultats. Article de l'Elisenda Paluzie.

26/02/2010

Aquest diumenge, 80 municipis de 25 comarques viuran una nova jornada electoral de la consulta sobre la independència. Gairebé 300.000 persones hi tindran dret a vot, i ja seran un milió els ciutadans que hauran estat cridats a les urnes des que s'inicià el moviment a Arenys de Munt. Com una taca d'oli, el moviment s'ha estès per tot el país, i continuarà el 25 d'abril i el 20 de juny, amb la possible jornada final a Barcelona.

Un moviment social d'aquesta magnitud no s'havia viscut a Catalunya des del final de la dictadura. De fet, als més grans els recorda l'Assemblea de Catalunya. El context és molt diferent, però no deixa de ser extraordinari que en un moment en què el desinterès per la cosa pública semblava dominant, i al bell mig de la crisi, desenes de milers de ciutadans d'aquest país estiguin participant activament com a voluntaris en tasques fetes des de la gratuïtat i el compromís cívic i polític.

La consulta, però, no arriba a tothom, i el fet que molts mitjans la menystinguin tampoc facilita la tasca d'extensió a les comissions locals i a la coordinadora nacional. Però, a poc a poc, acompleix els seus objectius: la visualització del dret d'autodeterminació com a dret democràtic, i la discussió oberta dels costos i avantatges de la independència. En aquesta segona onada, s'han organitzat molts debats pel sí i el no. Malauradament, el gran debat electoral sobre la independència, amb favorables i contraris, no haurà tingut lloc a la nostra televisió, que sí que debatrà la consulta, l'endemà, especialment si la participació es considera baixa, obviant la diferència de mitjans materials entre unes conteses electorals i altres.

La realitat social és que a centenars de municipis d'arreu del país s'hi fan actes per incentivar la participació en la consulta i s'està teixint una xarxa social activa i conscienciada. Entre les persones contràries, el procés es viu amb normalitat. Sovint amb indiferència, però sense agressivitat, trencant el tabú de la ruptura de la cohesió social, utilitzat sovint com a argument contra l'exercici del dret d'autodeterminació. El 28 de febrer, urnes i vots seran el millor antídot.

Elisenda Paluzie, professora de Teoria Econòmica de la UB.

Font : Diari Avui